venerdì 23 marzo 2007

VIA DAMIANO CHIESA 14

L'era el quattòrdes, diventàa dersètt,
la Via Damiano Chiesa vintidùu,
in su la curva, in mèzz a dò viètt.
Ghe son andàa de fioeù. Ghe son cressùu.

La villa bianca, granda, de dùu piàn
cont i bèj scàl de marmo, inscì elegant,
te la vedèvet sùbit, de lontàn.
L'era la mètta de tutt i passànt.

L'è stada la miglior abitazion.
La pussée bèlla cà che mì abbia avùu.
L'è mèrit del Scior Mario Lazzaron,
e de mè Pàder, che l'hà conossùu.

Perchè el mè nònno Dante l'è stàa on Càpp
de la sua Azienda, quand l'era a Sarònn,
e sò dùu fioeù, hann cominciàa de càpp,
dopo la guérra, hinn stàa 'me dò colònn.

Vun l'è mè pader, l'alter el mè zio;
però faseven minga i Amarètt...
In dùu repàrt divers, a le sà Dio,
quanti quintàj de wafer e de "sècch" !

Come regàl gh'hoo avùu l'intelligenza,
la gentilezza, la serenità,
i Suor che me insegnaven, con pazienza,
da l' A Be Ce ... la vitta de frontàa.

I mè compàgn de gioeùgh semper visìn,
vegniven a cà mia per restà lì
a guardà al mè teater : Arlecchìn,
che el cantava canzon, per tutt el dì.

O pur, quand che giugàvom ai bandìi
e se scondevom in di camp de gran,
fasevom finta de vèss mòrt, ferìi,
colpìi da i frècc d'ona tribùu d'Indiàn.

La primma volta, cont i tosannètt,
che èmm streppàa giò panòcc de bònna lènna,
provand a pastrugnà di sigarètt
e mèttes el pél fint ... e rid insèmma .

Oppur andà a fà el gran, sotta on covon,
montà sul càrr tiràa da on cavalàsc,
fà di fortìn, costruìi con attenzion
in loeuùgh stratégich, come soldaràsc...

E pur nùmm serom fioeù, coi tirasàss,
su la murèlla intorna a la mia cà,
de sotta i piant de nos, a imaginàss
'me Tarzan, in la giungla, a comandà.

Scernìvom di baston bèj drìzz, lisciàa,
lavoràa, per tutt el dì, cont el cortèll,
per fà di frècc e l'arco sagomàa,
istèss de Robin Hood e Guglielmo Tell.

I sér de Magg, tornàa a cà de la Gésa,
se trovàvom cont i biccér in man
per mètt i lusiroeù, fà ona sorpresa,
e conservàj gelos, finna al doman.

Dal mè terrazz, d'inverna, se vedèven
i rondin radunàa de sora al fil
de la lus, a spettàa. Par che diséven:
" Vèmm......tornom cont el So primaverìl...

Ciao, neh... Fà 'l brà'o. Che nùmm andèmm lontàn,
ma spèccia l'ann che vén, te vedarée
che sarèmm chì, ancamò, in del ciel Padàn,
a volteggià, in del vent, innànz e indrée ".

Profùmm de caldaròst, de vin brulè,
de pèll de mandarìn brusàa in del foeùgh,
de niscioeù, de figh sècch, maròn glassé.
De puré, de tacchìn, de ravioeù in broeùd...

La mia ghitàra, el treno, el mè fortìn,
l'orelogg a cucù, di liber noeùv.
La cartella de scoeùla, lì visìn.
La vos di mè sorèll, che me comoeùv.

Quand che andavi in cantina a toeù la lègna,
insèmma a una gran tòlla de carbon,
l'era pesant, quasi a s'ceppàmm la s'cènna,
ma vorevi fà vedè che s'eri bon.

Fasevi domà on viagg per la paura
d'ona presenza strana che soo no...
Me pareva de sentìmm ona figura
de drée de mi...( me le ricordi anmò).

Bastava on gran respìr e ona preghiera,
per damm la forza de smorzà la lus,
quàtter basèj a la vòlta, de carriera,
in sètt second : on fùlmin! ... giamò sù.

L'era al quattòrdes, diventàa dersètt.
In Via Damiano Chiesa vintidùu.
La cà del Lazzaron, quell di Amarètt.
Ghe son andàa de fioeù. Ghe son cressùu.

Claudio Grossi.

In ricordo della mia infanzia a Saronno.
Gli accenti, anche se non dovuti, sono posti per una corretta pronuncia del milanese.
Licenza poetica del'Autore.

Nessun commento:

Pivano

Pivano