mercoledì 14 marzo 2007

ADESS FANN LA MOSCHEA

Alé ! Va là ! Allòn ! A la minée !
Alìla... illàla ... Ma... mètt de rosolàlla !
Milàn l'ha cambiàa nòmm. L' è pùu la Mezzalànna.
Adèss, in ponta al Dòmm, ghe fann la Mezzalùnna.

- Ghe sèmm.
-Anmò?
- Sicùr, mì le savévi.
Varda come t'el disi: in poesia.
- T' hée vist? Fann la moschea.
- Indo'e?
- Ma chì. In via Meda.
-Oh, la madòna! Ma pròppi chì, a Milàn?
- Sicùr. I musulman.
Gh' hann el diritt de vègh la facoltà
de radunàss in piènna libertàa.
-Porca sidèlla...E adèss, nùmm, indo'e andèmm?
- Varda: per mì, andarìa domà in del Dòmm.
Domèniga, per nùmm, Sàbet, i Ebrèi,
che vann in Sinagoga, a la Guastalla;
de Venerdì, se parla de Coràn,
in la moschéa, che gh' hann i Musulman.
L' è on rebellòtt, t'el giùri, on gibilléri
che se capìss pùu nient, pròppi, sul séri.
Milàn l'è diventàa 'na Babilonia.
On polpetton sbattùu in on grand risòtt.
Adèss, a nùmm, ne tocca anca la rogna
de avègh in cà chi sa pròppi nagòtt
de tradizion, de Dòmm, de Sant Ambroeùs,
de Bibbia, de Vangél, de Borromée...
e, intant che gh'èmm 'sto gran risòtt de coeùs,
'sti quàtter gnùcch, vann pùu foeùra di pee.
Anzi, mì gh' hoo el sospett che: tolleranza,
bon sens, sens civic, coeùr e permission,
sìen domàa impòst dal roeùl, che l'eleganza
di Meneghin l' ha faa, per rispettà 'na tradizion.
E inveci pensi pròppi che on mincion,
mèzz indorment, dénter Palàzz Marìn,
'sto bèll asnon, tira mòlla e messéda,
l'abbia decìs de falla sù in via Meda.
Inscì, se rivarà, longh el Navili,
a vedè, al venerdì, la gran filéra,
la procession di donn che, in via Barrili,
vann al mercaa in chadòr, in via Stadéra,
a comperà el coùs-coùs per i marì
che, intant che préghen, dent a la Moschea,
trovarann la pappa pronta de inghiottì...
De Sant Ambroeùs, gh'avarànn, nànca on' idea.
Voo, cont el me pensée, a Gerusalèmm,
'doe gh'è el quartiér per ogni religion:
vun prega el sò Yahvè, l' àlter, medèmm,
nel nòmm de Allah, el se inchina, con passion.
E nùmm? Cristiàn de nòmm, e no de fatt,
gh' èmm, in la Gésa, i stàtui e anch el ritràtt
di noster Sant, di Màrtir e Angiolètt,
di Vérgin, di Profètta Benedètt.
E in pùu i candél, i altàr dobbàa con l' òr,
l' argént, turìbol con l'incéns, l' òrghen , el còr,
i immàginn, crocefìss, l' acqua de immérges,
el Santo Ciòd, la Nìvola, l'aspèrges;
che fin farèmm? T'el giuri, le so no.
Forse diventarèmm la : Noeùva Mècca,
la Gedda de la noeùva società,
fondàda sui paròll del Grand Allah.
Ah olì olé che t' ha Musé ...
che t'ha Profitta lusinghé
tùli l' èmm blèmm blùmm,
tùli l' èmm blèmm blùmm...
da là a lì, da lì a là,
da lùu a lée, l'è lùu, l' è là,
a l' è là, Alì, a l' è lì.
Hallo, alé. Alla minée del lèlla !
Ai noeùv, quand pioeùv, te sée se gh'è de noeùv?
Noeùv oeùv per la frittàda, o per la rossumàda.
Ti mèttela sul foeùgh. Segùtta a rimestàlla.
Per tanta gént che vègn. Ma mètt de rosolàlla.
E de brusà el tolòn. Se resta de magnà ?
Nagòtta, in verità. Ghè post pùu per nissùn.
Milàn l'è pùu Milàn. Cossa l'è diventàa?
Manca de trà giò el Dòmm, per quàtter navascion!


Claudio Grossi.

Nessun commento:

Pivano

Pivano