venerdì 23 marzo 2007

PIAZZALE CARRARA

S'eromm in tanti fioeù, lì sul Piazzàl,
el nòster camp de gioeùgh de gioventùu.
Mì, el Sandro, el Nino, l'Angelo, el Natal;
ona vintènna, o fòrsi : vintidùu.

On pràa delimitàa tra ona gran stràda :
via Ascanio Sforza, la via Cermenàa,
dùu fòss cont l'acqua ciàra, rinfrescàda
dal vérd di òrt, dai piànt, l' ombrìa di cà.

Lì, me ricordi, gh' eren i binari,
perchè passava el "Quindes" e poeù el "Trii",
gh'era el manovrador, col bigliettàri,
a portàj giò, in De Sanctis, tutt i dì.

Lì gh'era el nost confìn, la nostra zòna
tra Montegani, Meda e poeù la Baja,
vedèvom la Torrètta, la Baròna,
Tibaldi, el nòst Navili, cont l'Alzàia.

In sul canton: dùu pont, fàa de matton;
el gabiòtt del ciclista, nost amis;
el bar pién de cliént ambrosianon
a giugà e toeùss in gir, per divertìss.

E nùmm, fiolètt, spettàvom l'anciovàtt,
che andava dént a bév, e giò ... a fregà,
dal sò carètt, quand lùu l'era distràtt,
da i tòll avèrt, brancàd de pèss salàa.

Quand rivàva el giazzée, cont el carètt,
e lùu el piccàva el fèrr, coi sò manàsc,
per spaccàa i blòcch de giàzz, quanti tocchètt
borlàven giò, per impienì i mè brasc !

Coi tòcch de giàzz, fàa sùu in del fazzolètt,
pestàa de prèssa, cont in man i sàss,
quanti granìtt fasévom, in gruppètt,
con zùccher e limon, per dissetàss...

A la Milan Sanremo, i corridor
vegnìven semper chì, per radunàss:
Bartali, Coppi, Magni. Che color
i biciclètt, i màij, in l'allineàss !

Piazzàl Carrara, amis de gioventùu!
Quanti volt t'èmm scavàa per fà la pista!
Quanti volt, giugànd, te m' hée scondùu
tra i alber de sambùgh, foeùra de vista...

Profùmm de fior, e de lenzoeù stendùu...
voeuja de rinnovass, desmentegà
el dolor de la guèrra, che èmm perdùu,
cercand on quadrifoeùj, sora el tò pràa...

Quanti partìd, cont el balon, èmm fàa
coi scarp s'ceppàa e cont i calzon curt,
senza la canottiéra, tùcc sudàa
coi màmm che ne vosàven, in la cort...

Car el mè Fabio, car el mè cusìn,
ricordi anmò la toa majètta rossa
quand tutt e dùu scartàvom i terzìn :
"Allemann" e "Mazzola" a la riscòssa...

Te se ricòrdet? Dì ... 'stò témp lontàn?
Quand che tò Pader te portava chì
durant l'estàa, da Torr, fin a Milàn,
chì, in de la Nonna, el Nonno e tùcc i Zii ?

Dìmm : a podè tornà, domà on momént,
indrée, in del témp de questa vitta avara,
come regal, per vèss anmò content,
te piasarìa tornà in Piazza Carrara ?

Soo che l'è domà on sògn, ona poesia,
quàtter paròll in rìmma, che ghe voeùr,
a scriv, 'sti ròbb, 'na bèlla fantasia...
Ma tègn a ment che l'ha parlàa el mè coeùr.

Claudio Grossi.

Pubblicata su El nost Paes.

Alla culla della nostra infanzia a Milano,
dedicata ai miei amici e a mio cugino Fabio.
Gli accenti, anche se non dovuti, sono posti per una corretta pronuncia del milanese.
Licenza poetica dell'Autore.

2 commenti:

Anonimo ha detto...

Grazie Claudio per questo "dipinto" di Piazzale Carrara, pennellato con il dialetto... commovente, realistico e dolce!
Lisa

paraca44 ha detto...

Bellisima ...sun dre a caragnà !
Anca mi gu di ricord del me curs Ticines dela piasa Sant Eustorg, di me amis (chi sa che fin han fa ?) e de tut i ca de ringhera li de pra ghe nera no !

Pivano

Pivano