venerdì 23 marzo 2007

TATATATA'

La m'ha contàa, mia mamma , che ona volta,
in temp de guerra, in del ritornà a cà,
da la Tescòsa, a pè, tutta stravolta,
per la paùra de vèss bombardàa,

per incontrà soa mamma, e rivà in témp
a fà on tocchèll de strada insèmma a lor
(la mia nonna Giovanna, per intend,
e la mia nonna Ersilia), che terror !!!

Da la Central del Latt, do'e lavoraven,
i mè nonnètt (che se voréven bén)
sotta brascètt, a svèlta, caminàven,
per fàss coràgg, e " fìffa " avèghen mén...

Quand, finalment riunìi, in del saludàss,
svoltàa el canton, che porta in Cermenàa,
pròppi sul vial, quand éren drée a basàss,
a l'improvìs, la sirènna, l'ha sonàa :

nanca el temp de scappà, de trovà scàmp !
- Quell càncher de aeroplàn, vardée ! Téll là !
- la dis la nònna - Via, dal mèzz del càmp !!!
Mamma !...téll chì !!! ...... TATATATATATA'...

Giò, de mitragliatrìs, 'na sventajàda.
Come on sparviér, che el piomba in su la preda,
l' aereo, el torna in sùu , l' ala piegàda,
el ciàppa quota, el vola vers via Meda.

I mè dò nònn se bùtten in di òrt...
Mè mader :"Pènsegh Tì, Madonna Santa ! ".
E per salvàss, da questa brùtta sòrt,
la se nascond : brasciànd ona gran pianta.

TATATATA', ancamò.... TATATATA'
la tèrra l'è squartàda, da quèj colp...
- Adèss mi crèppi !!! ...Almén, voeùri guardà...
El pilòta, el gh'ha el ghìgno d'ona volp...

- La maledìssi, questa brutta guèrra.
Che témp ! La gioventùu streppàda via !
Mai pùu. Mai Pùu. Mai pùu, sora 'sta terra.
Ghe l'àuguri a nessùn, 'sta gràn pazzìa !

Incoeù, la dìs anmò: " Va' ... meno màl.
Ma quel pilòta lì, ... la mitragliàda ...
lùu che 'l ridèva... Gh'avèss de reincontràll,
ghe piccarìa in sui orègg ... ona legnàda !!!

- Lùu e quel sò aeroplàn de la malora !
TATATATA' ... e, ancamò : TATATATA' ...
El gh'haa avùu : on bèll coràgg, cont ona sciora !
Che 'l senta questa... e se le porta a cà :

- El vàga in su la forca ! Villàn maleducàa!
Son stàda màl tanti ann, ( brùtt deficiént...)
- TATATATA'... e poeù : TATATATA'...
E giò, legnàd, per sbirolàgh ... i dént.

- TATATATA' ! - e adèss, car el mè amis,
che 'l fàga on bèll sorìs ... - TATATATA' ! ".

Claudio Grossi.

A te, cara mamma, con tanta tenerezza.
Nel ricordo delle nonne Giovanna e Ersilia.

Gli accenti, anche se non dovuti, sono posti per una giusta lettura del milanese.
Licenza poetica dell'Autore.

Nessun commento:

Pivano

Pivano