venerdì 23 marzo 2007

L' ORELOGG

Ona sera de November
che faseva on frècc de càn,
saràa sù in de la giacchètta
s'eri lì a spettà el mè tram,

quand che hoo vist rivà denànz,
tra la nèbbia in via Torìn,
come in di fotoromanz,
la mia donna del destìn.

Passa on tram, ne passa on alter,
ma nessun di dùu el và sù...
-Chi te sée?- Me ciàmi Walter,
stoo, de cà, visin a Moncùcch.

-T'hoo ciappàa per ona donna...
come hoo fàa mì le soo no,
son el Piero, stoo in Barona,
mì voo giò do'e gh'è el rondò.

-Foo la vitta in su la strada
perchè son disoccupàa:
vundes mes senza la paga!
Gh'hoo pùu nanca de magnà!

Hoo già vist che Casablanca
l'è on miragg... ghe la foo no
a fà on mutuo cont la Banca,
hoo firmàa di "pagherò".

E, doman, voo al Mont, de corsa,
a impegnà anca l'orelogg:
la mia ultima risorsa.
E me manca anca l'alògg...

Quand se pensa che i desgrazi
riven minga de per lor
e che, a volt, se paga el dàzi,
sia nel gioeùgh, come in amor,

èmm decis de viv insemma;
per jutàss l'è mèj vèss dùu.
L'orelogg l'è pùu on problemma:
quand che el sòna, el fa: cùu..cùu...

Claudio Grossi

Nessun commento:

Pivano

Pivano