mercoledì 14 marzo 2007

INCROS

Hann violentàa anca i Règn de la Natura,
quej che se definìssen: di Scienziàa.
Senza on ghèll de timor, senza paùra.
Giùghen a fà el Signor : voeùrenn clonà.

Fùss domà clonazion, sarìa nagòtta !
El fatt, l'è quèst : che hann GIA' provàa a mis'cià
vegetaj, mineraj, (e chi ghe va sòtta),
quand hann scoerciàa i segrètt del D.N.A.

Hann trasformàa di pover inocént
animàj, che el Signor n'ha regalàa,
in carna de macèll, perchè fa nient
se ghe dànn de la sbòbba, de magnà.

Basta che frùten bèj miliard de franch,
anca se crèppomm tùcc, ghe pò fà nient
fà diventà di vacch, che hinn ruminant,
coi farìnn animaj per aliment,
di vacch carnìvor, che rùmina i òss,
e che diventen matt, magnànd el sàngh,
i carògn, i escremént, senza ripòss,
per diventà: biffstècch de sora i banch!

Ah...! Omm ... fèrmet ! Còssa te sée adrée a fà ?
T' hée minga vìst, 'se l'ha insegnàa, la Storia?
Varda, che fìn l'ha fàa, chi l'ha provàa,
a vèss come el Signor, cont la sua bòria!

On piàn quasi infernàl, on labirìnt,
t'ha fàa seguì on disègn: l'istèss de Adàmm;
senza rason, tì t' hée seguìi l'istint,
che el dis: " Voo innànz. E senza preoccupàmm...".

Ma quand t' hée cominciàa a scherzà col foeùgh,
l'è stàa chì, che me son sentìi morì.
T' hée incrosàa, coi magioster, lusiroeù ...
Poeù, 'sto gioeùgh, el va innànz, a l'infinìi.

El conìlli, che el fà lus, quand che vegn nott.
El porscèll, che el gh' ha el fìdigh del trapiànt.
Ona " Vàmp" che l'era, invece, on bèll mas'ciòtt;
diventàa la : " Superdonna Benpensant ".

I tò pretèst, tutt i tò scùs, hinn nient.
Te se làvet la faccia istèss de on toder.
Ricòrdes ben che : chi tròpp voeùr, sovént,
farà "l' ultim incros" : ma cont la polver.

Claudio Grossi.
Pubblicata su: El nost Paes.
Gli accenti, anche se non dovuti, sono posti per una corretta lettura del milanese.
Licenza poetica dell'Autore.

Nessun commento:

Pivano

Pivano